Els quatre gats d'espectadors van haver d'empassar-se una Matermagna més cremada que el Coloso en llamas. Totes les hores invertides en el tractament del color llençades per la finestra. El primer dia van aturar la projecció del llargmetratge per reajustar el contrast però no van poder arreglar-ho. El director del Festival ens va assegurar que el curtmetratge es veuria bé però no va ser així, també vam haver de patir una Matermagna socarrimada com un pebrot escalivat. Ens vam queixar, esclar, però el desastre ja estava fet. Què va passar? Fan fer una còpia de la còpia de la còpia? El projector estava espatllat? No ho sabem però ens sembla increïble que això passi en en un festival que pretén tenir una certa volada.
Com era d'esperar, no hem arreplegat cap premi però el jurat ens ha atorgat una menció especial "per l'eficaç i creativa col·laboració entre entorns educatius i cinema". Deu ser la morralla que donen per tal de compensar els disgustos...
Això a Finlàndia no passaria!
ResponEliminaVolia fer un petit comentari sobre la projecció de dissabte a la que jo vaig anar, tot i estar coixa. Primer de tot vull parlar de l'organització tan penosa que vaig observar i de la manca d'educació del públic assistent que ni tan sols he vist en els nens de 13 anys que van de visita al Saló del Manga. La gent anava a veure LA SEVA PEL.LÍCULA, és a dir, un cop l'havia vista s'aixecava i marxava tapant la pantalla i fent soroll i la gent de l'organització ho permetia sense problemes. També vam gaudir d'un meravellós grup de "modernos" que anaven a reventar la projecció amb els seus comentaris i escandalera sense que ningú fés res per evitar-ho.
Sobre la qualitat de la projecció hi ha poc per comentar. El curt guanyador "Carta de Francia", que sense dubte era el millor dels que vam veure, tenia imatges talladades per la meitat. A vegades, no es podia veure la cara de la protagonista, i segur que no era un plà experimental, perquè la factura era molt clàssica. Tot i això, la imatge era força correcta. El nostre curt era el penúltim i degut a una compressió exagerada hi havia vegades que a l'Olga només se li veien els ulls. O sigui, hi havia primers plans amb la imatge tan cremada que no es veia ni el nas ni la boca. Per la meva part, que vaig fer la feina del maquillatge, va ser força emprenyador perquè tot el que havia fet se'm va anar a la =#@~€! No vull ni saber què debia pensar en JManuel que va estar hores retocant la fotografia...
Jo tinc la teoria de que van fer un matxambrat amb tots els dvds, els van comprimir per fer-los cabre en un dvd pirata (on estàn els de SGAE quan els necessites?) i igual ho van passar tot a format divx o flv! No estaria malament que avissesin per la pròxima, els passem el link de Youtube i ens estalviem feina!
I sobre els premis... Aquí potser és un tema de gust personal, però crec que la gent que va veure el curt sobre la història de l'avi i la nena estaràn d'acord amb mi en afirmar que aquest actor no havia de rebre el premi a la millor actuació. Potser és que jo estic acostumada a les sutils actuacions del cinema clàssic japonès, però allò era un tal deliri de sobreactuació que arribava a la pornografia. Això sí, com imatge era impecable... No hi ha res com tenir un Caixa que et financia el projecte!
I sobre la menció especial que fan sobre la importància de la col.laboració... Crec que l'equip tècnic que vam passar una mitja de 12 hores diàries durant 10 dies seguits teníem ben clar durant totes aquestes hores aquest objectiu, fer una eficaç i creativa col.laboració entre entorns educatius i cinema. Jo de fet era l'única cosa que tenia al cap...
La moraleja que he après de la història és que per molt que volguem estem en un entorn provincià. Qualsevol intent de fer alguna cosa cultural que vulgui sortir de les nostres petites contrades se'ns queda gran. Jo vaig sortir amb la sensació de dir: "Total, aquests proferuchos de poble no diran res, contents que hauríen d'estar de veure la seva peli en una pantalla blanca, ells que ensenyen als nanos de poble a comptar xais i ovelles!". I aquest és el meu pensament positiu. El negatiu és preguntar-me per què gent que no sap projectar una pel.lícula amb qualitat rep financiació pública o per què hi havia aquest desnivell de qualitat d'imatge entre curts guanyadors i perdedors... Però vosaltres que em conexieu sabeu que sóc molt malpensada, segurament tot va ser un error del destí!
Raquel